Després de setmanes de veient les cares dels polítics en cartells que inunden pobles i ciutats, diaris, televisions, pots de xocolata desfeta, i qualsevol racó imaginable, ha arribat l'hora de la veritat. Però la constitució del nou Parlament i la investidura del president de la Generalitat no és una tasca que es resolgui en dos dies. laMalla.net respon a la pregunta que la majoria de nosaltres ens fem encara amb la ressaca de les urnes. I a partir d'ara, què?

Ja ha arribat el dia. Avui, votem els nostres representants al Parlament de Catalunya. Hi haurà cops i empentes per dipositar les paperetes a les urnes? Tot dependrà de si anem a votar tots el que podem o només ho fem uns quants. Enguany estem cridats a les urnes 5.320.637 catalans, 13.486 més que en les eleccions autonòmiques de 2003. En aquesta ocasió, però, hi ha oberts 51 col·legis electorals menys que fa tres anys. Haurem de fer cua per votar?

Les democràcies han trobat diverses solucions al problema de convertir el nombre de vots en escons als parlaments. Un dels més estesos és la fórmula d'Hondt, que és la que es fa servir a les eleccions municipals, autonòmiques i generals de l'Estat Espanyol des dels comicis de 1977. Poc es devia pensar aquest matemàtic belga que la seva fórmula decidiria la composició dels governs de milions de persones a tot el món.

Després de més d'un quart de segle de democràcia i d'autogovern, Catalunya és l'única comunitat de l'Estat que, tenint la capacitat legal per a fer-ho, no ha aprovat la seva pròpia llei electoral. No es va fer durant els 23 anys de govern de Convergència i Unió (CiU), ni s'ha fet tampoc durant els 3 anys en que han governat en coalició el PSC, ERC i ICV-EUiA.

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia i l'autogovern, el 20 de març de 1980, ja van deixar ben clara una característica de la societat catalana: Catalunya és un país políticament complex i plural, i en el joc de majories i minories compta sempre l'encreuament d'ideologies múltiples i sentiments diversos.

La majoria dels caps de llista dels cinc grans partits de cara a les eleccions de l'1 de novembre han fet des de joves carrera política, tot i que s'han format en diferents disciplines. En aquells que tenen estudis, hi ha un mínim avantatge de llicenciats en ciències davant dels de lletres. Vols saber el perfil dels representants polítics a qui donaràs el teu vot, i si dediquen el temps lliure a jugar a golf o a collir pomes? laMalla.net t'ho revela.

Artur Mas (CiU) i José Montilla (PSC) són els principals candidats a la presidència de la Generalitat. Amb el permís, és clar, de Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué (PPC) i Joan Saura (ICV-EUiA). De tota manera, quan l'1 de novembre vagis al teu col·legi electoral per votar, podràs triar entre 70 opcions. D'entre aquesta <i>segona divisió</i>, la papereta més coneguda, potser, és la candidatura de Ciutadans que lidera el jove Albert Rivera. N'hi ha d'altres. Carmel/Partit Blau, Partit Antitaurí, Partit Humanista, Escons Insubmisos-Alternativa dels Demòcrates Descontents o Ciutadans en Blanc. La xifra de candidatures va a més aquest 2006 i supera les propostes de tres anys enrere quan es van presentar, aleshores, 62 opcions. L'any 1999 eren, només, 56.

En només tres anys, les llistes dels cinc partits amb representació parlamentària han canviat força. Dels 20 caps de llista a les quatre províncies, 12 es mantenen i vuit s’han renovat. El canvi més visible és José Montilla que ha substituït Pasqual Maragall com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat. Però hi ha d’altres incorporacions i canvis destacats. Repassem-los.

Si diuen que una imatge val més que mil paraules, en campanya electoral aquests dos elements van plegats per aconseguir un bon missatge electoral. Del blau al verd, passant pel vermell, el taronja, el groc i el negre la paleta de colors està ben representada en tots els cartells electoral. Fotos serioses o simpàtiques acompanyen els eslògans, la carta de presentació del candidats, la porta per on s'entra a l'essència del que vol transmetre la campanya.