 Entrevista
Albert Castellet:
"Ens faria molta il·lusió de tornar-hi, però no depèn només de
nosaltres"
L'Albert explica de quina manera i de qui va sorgir la idea
de fer el cim del Hidden Peak i com aquesta il·lusió es va convertir en un fet.
També podreu saber les seves impressions sobre el Paquistan i la gent que hi viu... A
més, ens detalla la vida al camp base, els problemes viscuts durant l'ascensió i els
plans de futur dels cinc expedicionaris.
|
  L'objectiu
 |
"L'objectiu principal era fer
el cim del Hidden Peak, l'únic 8.000 que no havia fet cap català i, a més, unir una
mica el que és el barcelonisme i l'excursionisme" |
|
 La idea i l'equip
|
"Vam haver de completar l'equip perquè dos
som pocs. Tots som membres del CEC i ja ens coneixíem" |
Els spònsors
|
"Si truques directament a la porta d'un
spònsor sense padrins, és difícil que et doni suport" |
|
 Els funcionaris paquistanesos
|
"El tracte amb els funcionaris
és particular. Moltes vegades hi ha una mica de corrupció. Vam tenir alguns problemes,
però res greu" |
Els portejadors
|
"Els pots contractar tu
directament, però és millor organitzar-ho tot a través d'una agència, que és el que
vam fer nosaltres" |
|
La guerra al Kashmir
|
"L’ambient de guerra no es respira ni
a la capital ni en els territoris més propers a l'Índia. De fet, nosaltres al Camp Base
estàvem a quatre km de la frontera i no hi havia gaire activitat" |
 El Paquistan
|
"El Paquistan en general no és que sigui
un país molt maco" |
|
La vida al camp base
 |
|
"Al Camp base hi havia dos tipus
de dies: els que havíem de descansar i els que havíem de pujar amunt" |
|
"Estàvem molt còmodes. Teníem
set tendes, les de dormir, la cuina, el menjador, la de comunicacions i la de
material..." |
|
"És un camp amb moltíssima gent.
Érem 50 o 60 persones, potser més" |
|
|
L'aclimatació
|
"En un cim com aquest, és més important
l'aclimatació que no pas estar fort físicament" |
|
"És una reacció natural del cos. Ho fa
ell sol i consisteix principalment a crear glòbuls rojos. És una manera d'acostumar-se a
la falta d'oxigen que hi ha amb l'alçada" |
|
 La
comunicació
|
A la tenda de comunicacions hi teníem
principalment el receptor de satèl·lit, un ordinador portàtil on enviàvem les fotos
digitalizades i algun text per a la pàgina web. A més rebíem i enviàvem correus
electrònics..." |
|
L'ascensió i l'atac al cim
 |
|
"En principi pugem tots alhora, però sovint hi
ha algú que es posa malalt i ha de baixar" |
|
"Vam deixar l'atac al cim principalment pel
vent. A més, es trobaven malament dues persones" |
|
"És una decepció, però afecta diferent en
funció de la gent i de les il·lusions que t'has fet. Pot ser comparable al perdre una copa
d'Europa" |
|
|
L'anècdota
|
"Va ser l'aniversari de l'Oriol i li vam
fer una festa sorpresa. El cuiner va preparar un pastís dins de l'olla a pressió (...)
Vam agafar l'alcohol de la farmaciola, el vam barrejar amb suc de taronja i vam fer una
mena de còctel que va animar tothom" |
|
El futur
|
"Quan tornes d'un cim així i veus que ho
hauries pogut aconseguir i que no ha pogut ser pel temps, et ve molt de gust
tornar-hi" |
|
El millor i el pitjor
|
"El pitjor és evidentment no haver fet el
cim perquè les condicions no ens ho van permetre.
El millor, el bon ambient que vam tenir durant tota l'expedició i la difusió que se'n va
fer" |
|
