| |
La festa
Es tracta
d'una festa pagana prèvia al temps de recolliment i privacions que després
vindrà amb la Quaresma. Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització
per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat.
Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a
la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten
la identitat. En principi, Carnestoltes és un sol dia -dimarts de Carnestoltes-,
però per extensió ara s'anomena així tot el període anterior a la Quaresma.
|
| |
El calendari
·
Dijous gras
És
el tret de sortida del Carnaval, i se'l coneix popularment com el dia
de la truita, perquè s'acostuma a menjar truita amb botifarra d'ou. Originalment,
la qüestió era atipar-se d'aliments greixosos, normalment en una sortida
al camp, per preparar-se per a l'abstinència de la Quaresma.
·
Divendres de Carnestoltes
Arriba
Sa Majestat Carnestoltes, que llegeix un sermó ironitzant sobre els problemes
i les autoritats del poble i convidant a la gresca desenfrenada. Els ciutadans
el reben disfressats i organitzen una cercavila per a donar-li la benvinguda.
·
De dissabte a dimarts de Carnestoltes
S'hi
celebren els balls de màscares i disfresses i les comparses.
·
Dimecres de cendra
És el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a
dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què
convida als ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de
recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una
arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim
dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat
el període de Carnestoltes.
|
| |
Els elements
de la festa
·
Sa Majestat Carnestoltes
Aquest
personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII.
Al principi, era només un ninot de palla que construïen els pagesos i
que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el cremaven com
a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a
l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir
en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit
d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici,
la malaltia, la mort i el testament.
·
Les disfresses
Permeten
canviar d'identitat i restar en l'anonimat, amb la qual cosa es poden
fer totes les bogeries inimaginables a cara descoberta.
·
La màscara
Constitueix
la part més important -i a vegades única- de la disfressa perquè és la
que amaga el rostre.
·
La comparsa
Es tracta d'una disfressa col·lectiva, en la qual tots els que la formen
trien un motiu i cada un d'ells és un dels personatges.
·
La rua
Parteix
d'una passejada informal de tots els disfressats, en espera de l'inici
del ball, que poc a poc s'ha anat convertint en un dels espectacles més
importants de Carnestoltes. El dia de la rua, tradicionalment, és el diumenge.
·
El ball de màscares
És,
amb la rua, la manifestació més viva de la festa. Originalment, es cantaven
i ballaven cançons poca-soltes carregades de sàtira.
|