 |
|
|
| |
|
|
tots
els reportatges |
|
|
|
IU amb més d'un milió de vots només té cinc diputats
Tants vots no són tants barrets
En unes eleccions generals espanyoles, qui obté més vots no és qui ocupa més escons al Congrés. La Llei de Règim Electoral del país atorga dos diputats a cada circumscripció (un a Ceuta i Melilla) i els 248 diputats restants es distribueixen en funció del cens electoral de cada província. Aquest sistema de recompte de vots per circumscripció - amb la corresponent aplicació de la Llei d'Hondt-, en lloc de fer-ho per tot l’Estat, fa que alguns partits tinguin molts més vots que d’altres però que, en canvi, tinguin menys representants al Congrés dels Diputats. Aquest és el cas, per exemple, d’Izquierda Unida que aquest 14 de març ha obtingut gairebé els mateixos vots que a l’any 2000 però que, en canvi, ha perdut gairebé la meitat dels diputats. |
|
|
|
|
|
| |
|
|
    |
|
 |
|
|
|
 |
|
Josep
Antoni Duran i Lleida
El secretari general de Convergència i
Unió se sotmet a les urnes, per primer
cop com a cap de llista. Pren el relleu de Xavier
Trias en les llistes al Congrés, una responsabilitat
que fins ara mai havia assumit cap membre d'Unió
Democràtica. Nascut el 1952 a Alcampell,
a la Franja, casat i amb tres filles, Duran ha
aconseguit augmentar el sostre de poder del soci
minoritari de CiU i ha estat un dels pares de
la refundació d'aquesta força política,
passant de coalició a federació.
Advocat de professió, durant molts anys
va dedicar-se a les tasques de partit però
fa cinc anys va aconseguir un escó al Parlament
de Catalunya. Tot i que el va revalidar en les
últimes eleccions catalanes, ara l'abandonarà
per marxar a Madrid.
|
|
 |
|
José
Montilla
Va néixer a Iznájar, Còrdova,
el 15 de gener de 1955 i als 16 ve a viure a Catalunya.
El 1978 es va incorporar al PSC i ha ocupat diversos
càrrecs dins el partit. L'any 2000 és
escollit primer secretari del PSC i s'incorpora
com a secretari executiu a l'Executiva Federal
del PSOE. Destaca, també, la seva vinculació
amb el món local. El 1985 és escollit
alcalde de Cornellà de Llobregat (el Baix
Llobregat), una responsabilitat que encara desenvolupa.
Així mateix, a finals dels anys 80 va ser
escollit president del Consell Comarcal del Baix
Llobregat, i ho va ser fins el 1997. Pel que fa
a la vinculació amb la Diputació
de Barcelona, va començar el 1983 i el
juliol de 2003 n'és escollit president.
Montilla ha cursat estudis d'Economia i Dret,
està casat i té cinc fills. |
|
 |
|
Dolors
Nadal
Aquesta advocada barcelonina de 50 anys no
es va decidir a encapçalar la llista per
Barcelona fins a l'últim moment, però
la va acabar de convèncer la confiança
que en ella va dipositar Josep Piqué. Això
sí, després de la negativa d'Anna
Birulés, que era la candidata preferida,
i que sonés també el nom d'Alícia
Sánchez-Camacho. Amb un passat al CDS -el
partit que va fundar Suárez quan va marxar
de la UCD-, Nadal ha guanyat solidesa com a oradora
al Parlament de Catalunya, on ha estat portaveu
i portaveu adjunta del PP català durant
dues legislatures.
|
|
 |
|
Josep-Lluís
Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira va néixer
a Cambrils (el Baix Camp) el 17 de maig de 1952.
Actualment, és secretari general d'ERC.
Últimament ha estat en l'ull de l'huracà
polític de casa nostra ja que, per la seva
reunió amb la banda terrorista ETA, ha
hagut de deixar el càrrec de conseller
en Cap del Govern de la Generalitat. Carod és
llicenciat en filologia catalana per la UB. Ha
exercit de professor de llengua catalana a l'Escola
Universitària de Tarragona. Va militar
al PSAN i a Nacionalistes d'Esquerra i va ingressar
a ERC l'any 1987. Se'l considera un dels principals
actors que van aconseguir el desarmament del grup
terrorista català Terra Lliure. És
membre de la colla castellera dels Xiquets de
Tarragona i ha publicat cinc llibres. |
|
 |
|
Joan
Herrera
Joan Herrera i Torres és un dels candidats
més joves d'aquestes eleccions generals
de 2004. Va néixer a Barcelona l'any 1971
i és llicenciat en Dret, especialitzat
en temes urbanístics i de medi ambient.
La seva carrera política a Iniciativa per
Catalunya la va començar l'any 1991. Va
començar coordinant el grup de Joves de
Sant Martí, i després de tota la
ciutat de Barcelona entre els anys 1996 i 2000.
Des del novembre de l'any 2000 és portaveu
de la formació i també responsable
de Moviments Socials. L'any 1995 va estar a les
llistes de la formació a les eleccions
municipals barcelonines, l'any 1996 a les generals
i el 1999 va ocupar el novè lloc de la
llista a les autonòmiques catalanes. |
|
|
| |
|
|
|
|
