Especial Marxa de la Llibertat
 




El 1977 va fer-se la Marxa de la Llibertat d'Euskal Herria. Bascos i catalans, gràcies a la confluència de moviments obrers i nacionalistes, estaven al capdavant en les demandes de democràcia i llibertat a l'Estat espanyol. Els contactes entre les dues realitats eren constants. Fins i tot, el 1976, un basc va participar en la columna Abat Escarré de la Marxa catalana.

El 10 de juliol de 1977 començava la caminada de quatre columnes. Navarra, Biscaia, Guipúscoa i Àlaba eren els punts d'inici. La distància era de 500 quilòmetres, a recórrer en 48 dies. L 'objectiu final: arribar a l'antiga capital del regne navarrès, Pamplona-Iruña, el dia 28 d'agost.

Malgrat que la repressió no va ser tan forta com en la versió original catalana, la Marxa Basca de la Llibertat va haver de fer front a alguns problemes amb la Policia. L'acte final no es va poder fer finalment al lloc desitjat, ja que Pamplona estava ocupada per les forces de l'ordre. La celebració es va fer a les rodalies. Curiosament, hi va haver aldarulls quan participants de la Marxa van intentar arribar al País Basc francès: els gendarmes no volien deixar passar els marxaires, però finalment ho van aconseguir.

L'organització va comptar més de 100.000 persones en el darrer dia. Una participació molt més alta que la de l'any anterior a Catalunya.