Manuel Fraga, ministre de Governació, va prohibir la Marxa de la Llibertat el 22 de maig. I tot i que el 3 de juliol es va nomenar un nou Govern presidit per Adolfo Suárez, el nou titular de Governació, Rodolfo Martín Villa, no va aixecar el veto. La Marxa era il·legal a tots els efectes i, malgrat totes les gestions que es van fer per evitar-ho, Madrid no va canviar d'opinió. Però l'organització va decidir "desobeir tota prohibició" i la Marxa es va iniciar el 3 de juliol de 1976.

Des del primer moment, es van produir batusses amb la Policia que es van saldar amb més de 150 detinguts els primers dies. Els advocats de la Marxa havien d'estar disponibles a qualsevol hora del dia o de la nit per anar a treure detinguts de la presó. I els marxaires havien d'afrontar a més els atacs dels grups d'ultradreta de determinades poblacions.

Després de més de dos mesos de caminar, s'havia previst fer l'acte final de la Marxa a Poblet, però la Policia va encerclar el monestir i va haver-hi una càrrega policial a Tarragona. Finalment, els que no van entrar a Poblet i van poder escapar-se de la càrrega policial de Tarragona, es van reunir a l'església de Sant Francesc de Tarragona, on es va donar per acabada la mobilització.