Especial Marxa de la Llibertat
 


 

El 20 de novembre de 1975 mor el general Franco. Dos dies desprès, el 22 de novembre, el llavors príncep d'Astúries, Joan Carles de Borbó, és nomenat Rei d'Espanya. Ningú sap com actuarà el nou cap d'Estat, que no deixa de ser un successor designat per Franco. Carlos Arias Navarro es fa càrrec del primer govern de la monarquia, però el consell de ministres - per decisió reial i del president de Les Corts i del Consell del Regne, Torcuato Fernández de Miranda- inclou figures clarament reformistes.

Els primers mesos després de la mort de Franco, es van produint actes simbòlics com la reconstitució de la CNT de Catalunya (29 de febrer de 1976) o el congrés constituent del PSC (22 de juny) al Palau Blaugrana, que es converteix en el primer gran míting polític des de la Guerra Civil. L'1 de juliol de 1976, Arias Navarro dimiteix i un jove i pràcticament desconegut Adolfo Suárez es fa càrrec del Govern. Condueix amb mà ferma la transició cap a la democràcia; el poble té esperances de renovació i als carrers se succeeixen els actes públics en favor de les llibertats.


L'11 de setembre de 1976 s'autoritza la primera celebració de la Diada Nacional de Catalunya, a Sant Boi. Hi acudeixen unes 100.000 persones. El règim dóna mostres d'obertura: es legalitzen els partits polítics i de manera especialment simbòlica el Partit Comunista, l'abril del 1977. El 15 de juny de 1977 se celebren les primeres eleccions lliures en més de 40 anys, que guanya Adolfo Suárez, amb el partit Unión de Centro Democrático (UCD).

Després de les eleccions, Catalunya i Euskadi augmenten el to de les seves reclamacions; el setembre de 1977 un milió de catalans reivindica les seves institucions. La Generalitat es reinstaura el 29 de setembre i, poc després, el 23 d'octubre, el president Tarradellas torna de l'exili i pronuncia el seu famós "Ja sóc aquí" des del balcó del Palau de la Generalitat.

 

A partir d'aquí el procés és imparable: s'elabora i s'aprova la Constitució espanyola en referèndum (6 de desembre de 1978) i es redacta i s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el 25 d'octubre de 1979. Catalunya ha recuperat les institucions i l'autogovern.
La Marxa de la Llibertat es gesta quan la transició només és un fenomen incipient, i quan la llibertat encara sembla lluny. A Catalunya, els moviments populars estan en plena efervescència. Col·lectius obrers, nacionalistes i cristians convergeixen en l'Assemblea de Catalunya. La Marxa sorgeix a l'ombra d'aquest col·lectiu , però és conduïda pel moviment catòlic internacional Pax Christi. La Marxa es fa malgrat l'oposició del Govern, que la prohibeix directament, i la repressió policial que deixa centenars de detinguts i ferits.

La Marxa de la Llibertat havia d'acabar a Poblet, però els marxaires no van poder entrar-hi perquè estava pres per la policia. L'acte final es va fer a Tarragona. I com aquest, molts altres detalls, perquè la història sempre es fa de manera diferent de com es pensa. Si vols saber realment què va passar durant la caminada popular, LaMalla.net t'ofereix el testimoni d'aquells que ho van viure.