|
T'agrada escriure? Vols que tothom llegeixi el que has escrit? a LaMalla.net
ho fem possible. En aquesta pàgina hi publicarem les teves redaccions,
els teus poemes, les històries més divertides o més
emotives que ens vulguis explicar.
Per tant, ja pots començar a regirar llibretes i a enviar-nos
tot allò que hagis escrit. Que les bones idees mai s'han de deixar
perdre!
La por
Estic sol, arraulit en un dels racons de la meva habitació.
La foscor de la nit mostra la seva pitjor cara. Només la incansable
llum de les espelmes lluita contra ella, aconseguint il·luminar
una petita part de la sala. La por comença a dominar el meu cos.
Cada vegada em sento més insignificant, més poca cosa. Aquella
negror que ha entrat fa una estona, cada vegada em produeix més
pànic. Començo a tremolar. Tot seguit un tro retruny al
cel i, a continuació...
Ricard Planas Padrós, 2A. Escoles Minguella. Badalona
Per una flor
PER UNA FLOR SENSE OLOR I UN LLIBRE SENSE FULLS,ET DONO EL MEU COR QUE
D'ALEGRIA OMPLE ELS TEUS ULLS.
Astrid Esteve (11 anys)
La samarreta xopa
Sóc l'Albert i ara us explicaré el què vaig fer
un dia:
Quan tenia 7 anys era un nen entremaliat com una guineu i àgil
com una llebre.
Un dia vaig agafar un pot d'aigua freda i el meu germà va sortir
de la seva habitació i vaig deixar-lo anar sobre la seva camisa.
El meu germà, en Jaume, em va dornar una patada i els meus pares
em van renyar.
Albert Aixàla. 3r curs Escola Gitanjali.
Badalona
Els calçotets cremats
Quan era petit era un nen ros amb la pell morena, ulls castanys com el
tronc d’un arbre i espavilat com un ratolí. Tenia tres anys.
Una nit en anar a dormir i com que era tant “bruto” vaig tirar
els calçotets al llum. Quan em vaig despertar els calçotets
estaven cremant.
El meu pare i la meva mare em van renyar i els vaig prometre que mai
més en tota la meva vida ho tornaria a fer.
Xavi Teruel, 8 anys
La
llegenda de Sant Jordi i l'Abril
Hi havia una vegada, un poble anomenat Bonansa, situat a prop de les muntanyes
nevades dels Pirineus, s’estava tranquil sense cotxes, botigues...només
se sentia les vaques i les ovelles pasturant.
Feia quatre dies que un ós rondava pels voltants del poble. Aquest,
tenia gana però, com que no trobava res per a menjar, va decidir
engolir-se els ramats. Tots els habitants del poble, en veure que no els
quedava cap animal, es van desesperar. Van agafar les aixades, les escopetes
i els gossos de caça per intentar liquidar-lo, era impossible aquella
bèstia era invencible. De casa Navarri, sorgí una bella
donzella , l’Abril. Quan l’ós observà la seva
bellesa s’enamorà bojament de la ponzella. L’agafà
i se l’endugué cap a la cova de Sant Salvador...
Aina Ferrer Closas, 6A. Escoles Minguella, Badalona.
|
